Església parroquial de Polinyà del Vallès. Esmentada per primera vegada el 1028 arran d'una delimitació de finques. Com a parròquia documentada el 1048. Donació el 1506 del bisbe Guislabert a Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona. Consagració feta per Oleguer, bisbe de Barcelona l'any 1122. En ús fins 1792, moment en què es va convertir en una dependència connectada amb la nova església.

Diferents transformacions han provocat que hagi canviat la seva funció i estructura originària. Capella d'una nau, absis i campanar

Nau de planta rectangular coberta amb volta canó seguit i reforçada per un arc toral situat al costat de l'absis coincidint amb una modificació de l'estructura del mur de la part sud. A partir d'aquí el mur es fa més gruixut i s'utilitza un aparell de pedra rodada col.locada en filades horitzontals, tot ben acurat i disposat regularment.

La porta que dóna accés al campanar des de la part nord és l'original. De dimensions reduides i conté un arc de mig punt amb dovelles de pedra fosca. La porta d'accés a l'edifici que trobem al costat sud, es va transformar.

Absis planta semicircular, una mica ultrapassat, i cobert amb volta de quart d'esfera. L'exterior decorat amb fris arcuacions cegues, delimitat a la part superior per cornisa que sembla una faixa esbiaixada. Fris que mostra cinc grups de 2 arcuacions cada un i separats per lesenes verticals que s'acaben en un sòcol alt que envolta l'absis i decoració llombarda. Trobem 3 finestres de doble esqueixada situades una en cada espai que divideixen les arcuacions i lesenes.

Unió d'absis i nau usant arc intermedi que els comunica de manera gradual.

Campanar de cos paral.lelepípede i planta quadrada amb una obertura de notables dimensions, sumant la porta d'accés. Damunt aquesta obertura s'inicia la coberta original (truncada per l'ampliació del país on estan les campanes que veiem avui dia) de forma piramidal amb carreus de pedra tosca creant una pseudo volta.

Distintes etapes constructives que s'evidencien en l'estructura i l'aparell dels murs. La primera etapa constructiva data de XI, absis i primer tram de la nau fins l'arc toral, també la base del campanar. Un segon periode datat al segle XII que es basaria en la resta de la nau, la coberta i part superior del campanar. Més tard continuaren certes modificacions en relació amb la construcció de la nova església: obrir un gran arc en el mur N per afavorir la comunicació, i després es va tornar a tapar per dedicar l'espai de la nau a un magatzem, el vestíbul i una sala.

Es conserven les pintures del absis, costat meridional de la nau i de l'arc triomfal. Descobert per Puig i Cadafalch, i després Gudiol i Cunill és qui parla sobre aquest tema.