SANT PERE DE RUBÍ
El temple de Sant Pere és parròquia a partir del segle XI.
L'any 1155 l'abat Ramon de Sant Cugat féu establiment a favor de Guillem Berenguer d'unes terres situades a la parròquia de Sant Pere de Rubí.
Moltes escriptures de venda i donació de particulars a favor del monestir de Sant Cugat i els béns es disposaven a la parròquia de Sant Pere de Rubí. Per exemple, l'any 1176 una tal Subirana atorga béns a l'església.
Edifici romànic que es va reformar i ampliar a través dels segles. El 1884 es va fer una important ampliació dirigida per Antoni Casademunt. D'estil romànic només es conserva la façana d'occident.
Té planta complexa motivat per les modificacions paleses. La planimetria de l'edifici romànic elaborada per Roura l'any 1927 deixa entreveure un edifici orientat d'oest a est, de planta de creu llatina, una nau amb volta de canó apuntada i transsepte i absis rectangulars. Les parets laterals de l'antiga nau es van obrir per col.locar capelles. Per aquest motiu, els murs de la construcció original s'han convertit en pilars que defineixen ara un recinte de tres naus.
Quan es va fer una restauració de les teulades de les capelles laterals el 1948, es van trobar un fragment de la part superior de la nau romànica que conservava encara una decoració d'arcuacions cegues.
Es conserven elements a l'interior que daten d'època pre-romànica i es van reaprofitar per l'edificació romànica: fragments de finestrals simètricament disposats als costats de la nau. El campanar presenta un capitell i mènsula amb figuració. Tanmateix els elements que composen la finestra geminada que es situa sobre de la portalada d'accés provenen d'un edifici pre-romànic. El 1927, gràcies a les obres d'aplanament per fer la posterior pavimentació interior del recinte, van descobrir la fonamentació d'una construcció pre-romànica que correspondria a una planta d'una nau, orientada d'oest a est i amb més amplitud en la part sud. Sota el cambril de l'altar de la Inmaculada van trobar unes tombes antropomòrfiques que estarien relacionades amb una necròpoli.
La façana de ponent mostra dues clares etapes de construcció en l'estil romànic, marcats per la presència d'un cos inferior afegit actualment sense diferenciació evident d'aparell.
La part de la façana romànica original està feta amb blocs de pedra de vàries mides, ben tallats i en filades ordenades mentre en els angles, les pedres són més grans i serveixen per reforçar l'estructura. Presència d'arcuacions cegues que es recolzen en mènsules amb figuració (caps poc definits), en mal estat per l'acció de l'erosió. Alguns substituits per blocs de pedra. Decoració de bandes llombardes als laterals de la façana. A la part superior de la façana destaca una finestra geminada central amb elements reaprofitats d'estructures pre-romàniques. El vestíbul de l'església, que no es veu des de l'exterior, té la porta amb arc de mig punt adovellat que esdevé l'entrada original al recinte romànic.
Edifici de finals del XI-XII. L'any exacte no es coneix però sí el dia i el mes de consagració d'aquesta església: el 28 de febrer.
Romànic al Vallès Occidental, projecte de Fundació Cívica Oreneta del Vallés