Dedicada als sants Fermí i Pere. Es van trobar una ara pagana romana reutilitzada en època romànica com suport d'altar.

Presència d'un temple dedicat a Fermí l'any 951, quan el rey Lluís d'Ultramar confirma els béns del monestir de Santa Cecília. Es menciona l'església de Sanctum Firminum quod est in Vachericias que havia donat Longovard. És Rellinars que en aquell temps pertanyia a Vacarisses.

Probablement durant el XI es van construir una segona nau al nord de la preexistent, amb capçalera i un arc triomfal a l'entrada del presbiteri. També daten d'aquesta època els capitells que actualment es conserven al museu de Terrassa. Nau substituïda al segle XII per una de més immensa amb un absis que van enderrocar el XVII o XVIII i s'alçà un amb forma quadrada.

El sant titular va passar a compartir la titularitat amb sant Pere. Consta l'advocació de sant Pere el 1096, quan Berenguer, un canonge del monestir de l'Estany que ratificà els seus vots al complir 20 anys i l'aportació d'un alou que es trobava a Sant Pere de Rellinars.

Més tard, Rellinars es va sotaposar a l'autoritat de la parròquia de Vacarisses. El 1330 el bisbe de Vic, Galceran Sacosta cedeix al monestir de Pedralbes la parròquia de Sant Feliu de Vacarisses amb la de Rellinars, sotmesa a la parròquia matriu.

A finals del segle XIX és declarat parròquia.

Cal esmentar la presència d'una ara d'altar de pedra del segle II o III i dedicada al déu Herotoragus que es va aprofitar en un dels murs de l'edifici com també van fer amb dos capitells pre-romànics (aquestes peces es conserven al Museu de Terrassa).

Església orientada d'est a oest. Planimetria complicada per les quatre etapes constructives: pre-romànica, romànica, gòtica i la dels segles XVII-XVIII.

Dues naus en paral.lel que són dues esglésies unides i comunicades interiorment. La més gran quasi esfondrada, sobretot el mur nord i la coberta, per les intenses nevades de 1963.

Nau sud, de dimensions més reduides, és d'època pre-romànica. Planta rectangular i té un fals transsepte, poc elevat i desviat al nord. De l'absis i el transsepte es conserva l'arrencada a l'angle nord-est i pedres sobresortides al mur est.

Capella pre-romànica coberta de lloses a doble vessant. Nau amb volta de canó. El transsepte conté marques de la cintra de canyes teixides de l'encofrat de construcció i una obertura quadrada.

El fals transsepte és un volum interposat entre la nau i l'absis, no sobresurt a l'exterior i es comunica amb la nau per un arc toral ultrapassat. També tenim un arc toral al mur nord. Arc de descàrrega apuntat i finestra d'una esqueixada petita al mur sud.

El transsepte elevat es comunica amb el absis mitjançant un arc triomfal i dintre trobem altre arc més petit i també ultrapassat. Sobre l'arc triomfal s'obre un petit ull de bou amb decoració pictòrica.

Transsepte sobrealçat amb carreus de pedra tosca.

El mur est presenta un ull de bou i sobre d'aquesta obertura es veu l'acabament de la coberta original a doble vessant.

Conserva fragments pictòrics: el dibuix d'una fortalesa, la crucifixió de Sant Pere,...