Primera referència documental al Libri antiquitatum sense especificar una data concreta que es pensa podria ser entre el 1137 i 1160. El bisbe Ermengol es queixa de la venda de la vil.la de Sant Quintí, que ha fet sense el seu consentiment, en Ramon Bremon de Castellbisbal.

Planta rectangular, absis semicircular a la capçalera i absidiola al mur sud. Orientació est-oest. Porta d'entrada adovellada amb arc mig punt doble i degradat, llinda sota l'arc de descàrrega. Sobre la porta trobem una finestra de doble esqueixada amb un afegit que la fa més petita. Remata el mur un campanar d'espadanya de dos ulls. L'absis principal és més baix i estret que la nau. Tant l'absis principal com el secundari estan coberts de forma individualitzada respecte a la nau. La volta de la nau és apuntada.

L'absis lateral és llombard, encara manté l'arrencament de dues lesenes, típica decoració que ha viatgat des del nord d'Itàlia. La nau d'aquest absis del XI era desplaçada a migdia.

Potser restà malmesa a causa de la presència dels almoràvits a principis del XII i la capella fou reconstruida.

Donen llum a l'interior de l'església les tres finestres de doble esqueixada que trobem al centre de l'absis, la porta principal i el mur sud.

Capella feta sobre terres que pertanyien a una vil.la romana d'època republicana. De fet, s'han trobat peces ceràmiques d'aquest període, com les àmfores. Als murs de Sant Quintí es van reaprofitar les tègules romanes.

L'accés a la capella a través d'un recinte exterior que potser va ser el cementiri, disposat al mur oest. Tant la ubicació de la porta d'entrada com l'existència de la decoració de faixes llombardes a l'absidiola i l'apuntament de la volta permet concloure que és una reconstrucció del segle XII.