El lloc de Toudell s'esmenta des del s. X en diversos documents de Sant Cugat del Vallès, ja que figurava com a alou d'aquest monestir en la confirmació de béns que va fer el rei Lotari l'any 986. En canvi, l'església es comença a documentar el 1085, any en què es feu donació a Sant Cugat i a Santa Maria de Toudell d'un alou situat a Masquefa. Es creu que es consagrà el 1112, però no es conserva cap document. Més tard va ser una de les parròquies del municipi de Sant Pere de Terrassa.

Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 metres d'altura, a l'esquerra del torrent de Gaià. L'església parroquial, romànica, es troba a la vora de la masia de can Tries.

És una església de planta rectangular, amb una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. L'interior és tot emblanquinat. L'altura de la nau, amb teulada de doble vessant, és lleugerament superior a la de l'absis, de teulada semicònica.

L'edifici té tres portes. Una comunica amb el campanar amb forma de mig arc de mig punt; a prop n'hi ha una altra, tapiada, d'arc de mig punt adovellat que s'aprecia tan sols des de l'exterior i la tercera és l'entrada al recinte. Aquesta és oberta al mur oest, és d'arc de mig punt adovellat i té una factura més moderna.

Tan sols podem trobar dues finestres, una és oberta i es troba sobre la porta d'entrada a l'església i una altra al centre de l'absis: la primera és d'esqueixada simple i estreta, mentre que la segona és de doble esqueixada.

A la banda sud de l'església s'alça un campanar adossat al mur de torre de planta rectangular. Té una alçada de 14 m i presenta dos nivells de finestres i dues plantes. A la planta baixa es comunica amb l'església i amb un corredor que porta a la masia. Entre les dues plantes hi ha un entresolat de fusta. En un primer nivell les finestres són tapiades, geminades i amb arc de mig punt, tot i que no conserven el mainell que les dividia. Les del nivell superior són idèntiques, amb un mainell conservat, tret de les de llevant i ponent, que van ser refetes en instal·lar-hi les campanes. El tipus de parament és bastant regular en tot l'edifici, aquest es podria datar, aproximadament, dins de la primera meitat del s- XII.