El contracte de bescanvi d'unes terres entre Ricosind i el bisbe de Barcelona permet reconèixer l'existència d'aq isglésia el 995. La trobem referida durant el XI. El 1082 citat com a parròquia.

Obres imp a finals del XVI.

Edifici d'una nau amb absis. Nau d planta rectangular amb coberta canó seguit reforçada amb arc toral situat prop de l'absis. Absis planta semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. La unió de absis i nau desigual es fa amb un arc intermediari que els uneix gradual-. 2 capelles als costats de la nau.

Escassa il.luminació, finestra a sobre de la porta pral. Aq porta del mur ponent possible- manté el seu emplaça- original.

Ara és un portal amb llinda plana arran d'una reforma de 1577.

Paraments llisos. Als costats de la nau, sota de la teulada, hi ha 2 trossos d cornisa pedra tosca formant motllura amb un bisell dret.

Campanar d'espadanya amb dos obertures, ha patit modificacions. Obertures sobrealçades, transformat en campanar de torre però les tres pilastres de l'espadanya són originals perquè són de pedra i tenen un gruix com el del mur inferior. La resta de parets són de fàbrica de ceràmica.

Aparell dels murs fet de pedres d riu, mides diferents i col.locades en filades horitzontals. Les cantonades amb carreus més grans i millor treballats.

Juntes entre pedres, poc elaborades, massa amples i final- unides amb morter de calç granulat. Algunes juntes mostren una línia incisa imitant els carreus.

Pintures murals descobertes per Miquel Brasó el 1933. El mateix Brasó va percebre més pintures però que no va estudiar a fons. Es van perdre quan va ser cremada el 1936 i van aparèixer malmeses temps després.

Aquestes pintures es conserven al Museu Diocesà de Barcelona i no destaquen per la seva qualitat. Estil basat en fórmules foranes afegit al modus operandi local. La Verge Maria repre com a Maiestas Mariae amb el Nen Jesús sobre els genolls. Probable- es tracta de l'Epifania, un tema que el 1934 només es trobava repre a Sta Maria d'Àneu, Sta Maria de Taüll i Sta Maria de Barberà del Vallès. Després es van descobrir pintures amb el mateix programa iconogràfic a Sant Martí de Fonollar i Sant Martí del Brull.

Fragments pictòrics a la semicúpula de l'absis representant una Maiestas Domini que beneeix a Sant Iscle i Santa Victòria.