Construida entre 1150-1160. El primer comanador, Berenguer de Santvicenç que dirigia la casa templera de Barcelona.

El 1221 el comanador encara rebia les compres de béns realitzades a Barcelona. Tenia gran rellevància perquè disposava de béns a moltes zones com ara Montjuïc, Montseny, Hospitalet, Sant Boi, Osona,... que normalment eren part dels donatius rebuts per part dels fidels. El 1176 Riambau del Montseny i la seva dona li donaren dos masos que tenien a la parròquia de Santa Maria de Palautordera, a més a més, li aportaren drets per contruir a les terres del Montseny.

El XIII el rei Jaume I protegia aquesta comanda de Palau. El 1317, quan suprimiren l'orde dels templers, la comanda passà als hospitalers incorporant-la al Gran Priorat de Catalunya.

La capella no es cita amb el titular que coneguem actualment fins el 1581. Potser va tenir un titular anterior com Sant Joan que es menciona el 1079 o el Sant Sepulcre, l'any 1138. Aquest últim apareix esmentat en el document de Bernat Guillem de Santa Coloma on indica que vol enterrar-se al cementiri de l'església del Sant Sepulcre de Palau.

La casa templera del Vallès conforma un recinte emmurallat rectangular (panys migdia i ponent els que mostren millor estat de conservació). El de ponent, que fa 50,70m llarg, 4,5m alt i 0,90 de gruix, presenta un estat més original com ocurreix al pany de migdia, que té més o menys les mateixes mides i, per la part exterior, una sèrie de construccions modernes que el desvirtuen. El costat nord s'ha rebaixat quedant només un tros de petita alçada. El pany de llevant juntament amb l'absis de la capella es van perdre a causa d'un esllavissament del marge que dóna sobre la riera de Caldes.

El sòl interior del recinte és molt més elevat que el de la part de fora, encara què el sòl de la zona nord està gairebé al mateix nivell.

No trobem restes de les dependències medievals (la majoria són modernes), tan sols les construccions a les bandes de la capella mostren seccions de mur amb aparell de tradició medieval. Fet amb pedra de paredar mitjana i en filades horitzontals bastant regularitzades. L'interior del mur ple de reble i morter de calç. La pedra acabada a cop de maceta per donar un bon acabament a les pedres i un parament quasi llis. Parament sobri, sense ornamentació superficial que es contraposi a la funcionalitat típica d'aquesta tipologia d'edificis, un convent templer rural, com molts altres, que s'inicien durant el segle XII. Ara, en general, està en bastant mal estat i s'han reaprofitat els murs per edificacions diverses.

Santa Magdalena és una església petita, d'una sola nau amb absis. Situada dins el recinte del convent que l'ordre del Temple tenia a Palau. Nau de planta rectangular coberta per volta de canó seguit i arc una mica apuntat. Absis de planta rectangular, quasi enrunat per una esllavissada. Es va produir la partició de la nau amb un mur d'obra i un entresolat per aprofitar l'altra part en tasques d'enmagatzematge agrícola.

Nau més ampla que l'absis i es comuniquen fent un reclau de transició. Probablement aquestes dues parts es van contruir en diferents etapes contructives, en primer lloc l'absis i més tard, la nau. L'interior il.luminat gràcies a una finestra situada en el mur sud, rectangular i d'una esqueixada. És possible que l'absis també tingués finestra però no és segur perquè aquest absis ja no existeix. Trobem altra finestra, en aquest cas, circular en el mur de ponent sobre la porta d'entrada. Aquesta porta està formada per un arc de mig punt amb dovelles de pedra calcària mitjanes i ben carejades.

Murs exteriors llisos sense decoració, amagats per construccions tardanes.

A la part superior de la façana s'erigeix un campanar de paret que està desplaçat de l'eix i és d'un sol ull.

Aparell dels murs fet de pedra de paredar gran i en filades horitzontals no molt regulars. Tot just a la façana de ponent aquestes pedres tenen una mida més petita i les filades mostren més uniformitat.

Es pot fixar com una obra del segle XI o anterior per el tipus d'aparell dels murs i la finestra. L'absis sembla anterior a la nau si mirem la seva col.locació respecte al mur de tramuntana. Així, la nau i el mur de ponent es pot relacionar amb la presència de la comanda a Palau, entre el 1140 i el 1160.