El 986 el rei Lotari confirma béns de Sant Cugat perqué les escriptures s'havien perdut tras la invasió d'Almansor. Apareix com ecclesiam s. Felicis que est in Valrano. Inicial- li diuen St Feliu de Valrà, nom que més tard perdré per passar a dir-se Sant Feliu de Castellar. St Feliu del Racó és denominació més actual.

Es troben bastants referéncies d'aquesta església durant s XI i XII com les donacions q es fan x restaurar-la el 1322.

L'aspecte actual de l'edifici ens remet a l'any 1819

L'església data de molt temps enrrera. El 1971 troballes arqueológiques al restaurar el campanar romànic d'occ: troben un atri pre-romànic amb unes arcades i portalada (restà tapat per la rectoria) que es va refer amb poca traça, no respectaren l'aparell dels murs que era bastant irregular (excepte les dovelles dels arcs q estaven ben tallats i eren regulars) i que pertany segurament al segle X.

El 1980 trobaren un ara de marbre del V o VI que porta gravats alguns noms probablement dels que assistiren a la consagració de l'església ja que era costum gravar els noms a l'ara del temple acabat de consagrar.

Sota la teulada hi ha pintures imitant carreus ben treballats, potser són tant antigues com el campanar. és un exemple de les poques pint exteriors conservades. Prova de com imitaven quan no tenien recursos x fer-lo convenientment usant pedra ben tallada.

Torre prismàtica de planta rectangular situada sobre de l'absis de l'actual església comparteixen els dos murs ortogonals de la banda sudoest. Campanar amb dos pisos de finestres a les quatre cares sense divisions interiors i pseudo volta piramidal composta de carreus ben tallats. Finestres geminades, dos arcs de mig punt separats per una columna senzilla prismàtica de caires truncats i capitell trapezoïdal mensuliforme.

Per sota de la falsa volta trobem una banda de fusta que envolta tot l'espai interior del campanar que potser era una estructura anterior de la coberta com a sostre pla de la seva encavallada de fusta. La cobertura actual feta temps després que la resta d'edificació. Campanar va ser restaurat a inicis dels 70 com també les estructures que trobem a la part baixa de la façana ponent. Estan formades per una gran obertura situada sota mateix del campanar, flanquejada per dos grups de finestres geminades amb arc de mig punt i separades per un pilar. L'obertura central era tapiada i en el centre hi havia una finestra composta per dovelles similars a les de les finestres geminades.

El campanar mostra decoració de bandes i arcuacions llombardes q parteixen de un sócol elevat i rematades per un grup de dos arcuacions que ressegueixen, emmarcant-los, els arcs de les finestres superiors. Coberta de teula árab arrenca d'una cornisa llisa composta per motllura de bisell dret.

El parament ext de la zona superior conserva el revestiment de morter de cal i pintura originals (vermell dels arcs de les finestres i part superior del mur que queda protegida per la teulada) pintures poc investigades pq es conserven en mal estat i normalment la seva funció era purament decorativa, amb esquemes simples. Ja Pijoan va informar de pintura mural exterior dels edificis romànics donant exemples com els de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Puig i Cadafalch indicà tres nivells decoratius per l'exterior: combinació de materials de varis colors, la pintura decorativa i la iconogràfica.

Decoració vermella tan característica que es dóna en altres esglésies com ara Santa Maria de Gallecs, Sant Ponç de Corbera, Santa Eugénia de Berga o Sant Jaume dels Bastons.

Els campanars de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i el de Sant Feliu del racó probablement presentaven uns trets distintius comuns.

La imitació de carreus, segons indica Vall i Rimblas, també es dóna a Santa Maria de Remolins i al Castell de Valldarques decorant murs de carreus irregulars. També funcionant com a complement decoratiu de pintures com les de l'absis de Sant Climent de Taüll o a Saint-Sarvin-sur-Gartempe.

Les pintures poden considerar-se contemporànies a la realització del campanar a principis del XII.

Exterior fet amb pedra de paredat de mides reduídes i col.locades en filades horitzontals regulars. Pel tipus d'aparell i tipologia d'obertures i ornamentació podem dir que es va construir al voltant del XI.