|
STA MARIA DE BARBERÀ
Trobem doc a partir 1005. Propietari Guitart dona a catedral Bcn i esg St Miquel.
1123-1195 surt mencionada en doc del Cartulari de St Cugat Vallès.
1143 donació de drets de la parròquia Sta Maria per part de Guillem Berenguer de Fonollar i esposa a l'orde del Temple.
Església consagrada per Sant Oleguer, bisbe de Barcelona 1116-37 segons la tradició encara que no hi ha proves documentals. St Oleguer feia viatges sovint per Barberà i reposava en una masia sabadellenca ara dita Sant Oleguer.
L'església actual no correspon a la mencionada als primers documents sinó a la primera meitat del segle XII. Evidents característiques de la tradició llombarda: església d'una nau, un transsepte, tres absis, campanar de torre sobre el braç esquerre del transsepte i porta a ponent.
Edifici que té planta de creu llatina amb una nau coberta amb volta canó lleugerament apuntada i té un transsepte. Capçalera posseeix tres absis semicirculars decoratas per fora amb arcuacions cegues lombardes, sèries contínues els absis dels costats i sèries de tres dividides per lesenes l'absis central. Trobem a cada absis una finestra axial. Diferents tonalitats de la pedra que s'ha utilitzat.
Un campanar de secció quadrada en un dels braços del creuer. Distribuit en tres pisos, el primer destaca per la presència d'una cornisa de dents a mode de rodes dentades. El segon pis amb una finestra a cada banda i, el tercer, amb dues finestres geminades obertes també a cada costat.
Decoració rústica en el braç sud del transsepte (dificultat per part del constructor de fer el mateix nombre d'arcuacions).
|