Pintura mural a l'interior de l'església. Els murs laterals presenten un programa iconogràfic basat en escenes de l'Antic i Nou Testament i les vides dels sants. A vegades pintaven la volta de canó de la nau central amb aquest tipus d'imatges formant un conjunt ben pensat i organitzat segons una idea trascendental jeràrquica.

Altre lloc important que destaca per la seva decoració pictòrica és l'absis on representen a Crist en majestat dins la mandorla, imatge que presideix l'interior de l'església. En general, les pintures de l'absis és de millor qualitat que les de les naus laterals.

El tipus de tècnica emprat era el fresc sec o el tremp. Es va pintar molt al fresc sec que no necessita treballar tan ràpid i amb tanta precisió.

Tal i com ocurreix amb l'escultura, els trets definitoris de l'estètica pictòrica romànica és el hieratisme, la jerarquització compositiva, el simbolisme i l'expressivitat,... D'altras característiques que defineixen aquesta estètica trobem l'absència d'un fons amb un paisatge o arquitectura. Normalment els personatges es representen sobre bandes horitzontals de colors plans. Destaca la manca de perspectiva i la corporeïtat de les figures. Aquestes es remarquen amb traç negre i es pinten amb colors plans i purs.

D'altra banda, la pintura sobre fusta manté unes característiques similars a les de la pintura mural i es manifesta sobretot als frontals d'altar que es pintaven quan els recursos econòmics no donaven per posar metalls i pedres precioses. Molta varietat en temes i solucions compositives. Les vides dels sants apareixen acompanyant la imatge de Crist en majestat. En tècnica se sembla bastant a la pintura mural. Són típics els frontals d'altar com ara el de La Seu d'Urgell o el de Santa Julita i Sant Quirze. Tant la simetria, com la noció de jerarquia i la submissió del discurs compositiu a la limpiditat narrativa continuen essent destacables.

El monestirs eren els productors dels llibres manuscrits, la gran majoria de contingut religiós, que es decoraven amb miniatures seguint la tradició mossàrab. Les Bíblies i els comentaris de l'Apocalipsi del Beat de Liébana eren els més realitzats i, al mateix temps, servien de model per a escultors i pintors al llarg dels segles XI i XII.

La pintura mural i sobre fusta catalana representa un patrimoni molt important. Les esglésies modestes es dedicaven recobrir els seus murs amb pintures des de finals del XI fins al segle XIII. Era la forma més barata de decorar l'interior del recinte perquè tant l'escultura com el mosaic suposaven grans despeses. És per aquest motiu que s'explica la forta difusió de la pintura durant aquesta època.

Influència del mosaic bizantí que arriba a través dels artistes italians i les miniatures que decoren els llibres.

Art que es caracteritza per la seva linealitat. El dibuix adquireix el màxim protagonisme en les composicions mentre que la selecció de colors destinats a omplir el dibuix resulta bastant escassa.

L'absis sempre conté les imatges pictòriques rellevants del programa. A la coberta de quart d'esfera veiem amb freqüència el Pantocràtor, de mida més gran que la resta de personatges, solemne, antinaturalista i sense mostrar emocions. A vegades, apareix la Mare de Déu com a Sedes Christi (com la Mare de Déu sedent amb el Nen de Santa Maria de Taüll seguint l'esquema de la Theotokos bizantina), sempre envoltada per la mandorla que és sinònim de la divinitat i acompanyada d'altres figures que es col.loquen en les bandes horitzontals, tot conformant una relació de primacia i subordinació.