Encara què trobem algunes referències documentals abans de 1068, és en aquesta data quan ja té el títol de parròquia. Tanmateix va ser consagrada per sant Oleguer, bisbe de Barcelona, l'any 1122. A principis del segle XIX va patir un incendi i les obres de reconstrucció acabaren el 1808.

Planta en forma de creu que probablement fou grega i amb una disposició perpendicular a l'actual. Avui dia, la nau està orientada de nord a sud i dues capelles disposades en sentit est-oest. A la part nord es va afegir a la nau un porxo de secció quadrada i tres arcades, la de tramuntana tapiada i les altres dues donen a recintes moderns.

A la part sud trobem un tram de nau cobert amb volta de canó apuntat suportada per arcs formers també apuntats. La resta de la coberta és una volta de canón recent.

Aparell dels murs de la nau fet de pedra mitjana, barroerament treballada i col.locada en filades horitzontals regulars. L'aparell dels carcanyols dels formers se sembla al dels murs, sols les pedres dels arcs tenen les cares vistes carejades. L'aparell dels murs de la capella de ponent fets de reble barrejada amb morter de calç i en disposició irregular. Més netedat i millor disposició a la capella de llevant però no conté les característiques definitives per considerar-la original.

Murs de la nau són del XII. Entre el XIII-XIV van construir una nova volta i van reforçar els arcs formers. Volta que va desaparèixer amb l'incendi d'inicis del XVI i resta el tram de migdia.

El porxo nord i el campanar reconstruit al XVI. Murs de les capelles laterals són de realització posterior, potser els de la capella de ponent es podria datar com del segle XVI, no obstant això, es necessiten dades arqueològiques precises per aclarir aquesta qüestió.