L'església de Sant Feliu, més coneguda com Sant Feliuet, ha patit moltes reestructuracions. Es situava a Lacera, antic poblat que va substituir el nucli urbà de Sant Llorenç Savall.

Elements romànics visibles a l'exterior com l'absis amb faixes i que potser va tenir arcuacions ja perdudes. La façana de ponent presenta la porta original, ara tapiada. Justament en aquesta façana hi havia un campanar d'espadanya que s'amplià després per la zona de la teulada en fer-hi un cobert per protegir de la pluja i la neu.

Té dues absidioles a cada costat, per una d'elles s'entra a l'església. Probablement, l'edifici va sofrir els efectes d'un terratrèmol i es va necessitar regruixar les parets modificant així part de la seva estructura.

Es venerava la Mare de Déu de l'Ajuda, una imatge mariana que fou aportada misteriosament als béns de l'església.

El titular de San Feliuet de Vallcàrcara és el màrtir sant Feliu, un sant que s'evoca en altres esglésies vallesanes i que dóna idea de l'antiguitat d'aquesta església. De fet, la primera notícia és de 1053 en la definició feta a Sant Llorenç del Munt del mas Bresola, situat a la parròquia de Sant Feliu de Vallcàrcara.

L'any 1078 apareix en el testament de Guillem Domici, en les seves deixes es fa referència a un alou de la parròquia de Sant Feliu. També apareix citada el 1127 en la transmissió d'un mas a Lacera per part del canonge Berenguer a la Canònica de Barcelona. El bisbe Sant Oleguer reb aquest mas i li torna a Berenguer mentre ell visqui. Berenguer es compromet a satisfer a la Canonja amb un parell de gallines cada Nadal. En el moment de la seva mort, l'alou torna a mans de la Canonja.